(vía la-luna-love)



europeanarchitecture:

La Seu Vella de Lleida / Catedral de la Seu Vella de Lérida, Lleida, Catalonia, Spain (by Wendy Rauw)

europeanarchitecture:

La Seu Vella de Lleida / Catedral de la Seu Vella de Lérida, Lleida, Catalonia, Spain (by Wendy Rauw)



collegehumor:

Animagraffs: 3 Awesomely Animated Instructional Charts
Graphic designer Jacob O’Neal has broken down the complicated into these easy to follow gifs for all you lazy people out there. We’d thank him, but we’re too busy learning how to Moonwalk.
Make sure to check out the rest of Jacob’s work on his website animagraffs. 

collegehumor:

Animagraffs: 3 Awesomely Animated Instructional Charts

Graphic designer Jacob O’Neal has broken down the complicated into these easy to follow gifs for all you lazy people out there. We’d thank him, but we’re too busy learning how to Moonwalk.

Make sure to check out the rest of Jacob’s work on his website animagraffs

(vía mandonguilla)


lidiavives:

Magic
if you like my work you can follow me on facebook: https://www.facebook.com/lidiavivesphotography

lidiavives:

Magic

if you like my work you can follow me on facebook: https://www.facebook.com/lidiavivesphotography


Qui pintaria amb mots el dolç i el carnatge d’aquella nit? Quins gemecs podrien respondre al nostre desastre? Cau l’antiga ciutat que exercí molt temps un imperi.

L’anna.


tumblropenarts:

Artist Name: Amanda Picotte
Tumblr: amandapicotte.tumblr.com

tumblropenarts:

Artist Name: Amanda Picotte

Tumblr: amandapicotte.tumblr.com



the-adventures-of-nick:

tardis-are-y0u-drunk-again:

fairytalefaker:

Do you know the horrors that happened where you’re standing?

Life goes on, strange isn’t it?

Wow This is fucking brilliant. My new favourite post on tumblr.

(vía heartbrainandmouth)





Com a persona sàdica que ets, et fas autosabotatge i ho tornes a repasssar tot. Reprodueixes mentalment tots els moments viscuts com si d’una pel·lícula es tractés intentant descobrir així el perquè no va escollir-te a tu. Cada carícia on senties com el teu òrgan situat a la part central del tòrax (lleugerament inclinat a la esquerra) s’enxamplava, cada carícia que feia que aquest òrgan (per molt científicament impossible que sigui) s’omplís d’esperança, de confiança i passió. I si, acceptem-ho d’una vegada per totes, poc a poc senties com el mur tant perfectament edificat s’anava enderrocant.

Tot i així, un cop més, en algún punt d’aquest somni et despertes (millor dit, t’obliguen a desepertar-te) amb la estranya sensació (que no per estranya vull dir poc coneguda) d’estar caient en un avisme de foscor. I ja hi tornem a ser, et sents perduda, sola i enganyada, però no caus en el fet que l’única persona que ha enganyat aquí ets tu.

Si, petita, t’has enganyat a tu mateixa creient (un cop més) que aquest cop seria diferent. Prou, ja no més, no segueixis fent-te mal. Quan abans ho acceptis millor. Han passat 5 mesos i res ha canviat, tot segueix igual i per molt que t’enganyis no t’escolleix a tu (ni ho farà si després de tant de temps no ho ha fet). Sabem que et fa ràbia, que et sents enganyada i vulnerable. Tu et molestes en construïr totes aquestes defenses,  construeixes tota una armadura de manera que res no pot fer-te mal i, aleshores, una persona estúpida (que no és diferent de qualsevol altra persona estúpida) s’atreveix a passejar-se per la teva estúpida vida. Dónes un tros de tu, sense que t’ho demanin. Simplement fan alguna ximpleria un dia, com fer-te un petó o simplement et somriuen, i llavors la teva vida no et pertany més. L’amor et menja per fora i per dintre i et deixa plorant en la foscor. Dol. No només en la imaginació. No només en la ment. És un dolor de l’ànima.

Alguna vegada has estat enamorat? Horrible no?
Però ja no més, mai més amb una persona estúpida. Està decidit.

L’Anna.


Es igualito a mi universidad!

Es igualito a mi universidad!

(vía laurazocca)